Conte per no perdre's (escrit per l'exposició de la pintora Aina Cifre Ochogavía)

UN CONTE PER NO PERDRE’S
Un matí assolellat en Joan passejava tranquilament per on sempre ho solia fer i de sobte va caure i el dia enfosquí de cop. Els ulls no se li podien obrir i al seu cap només hi tenia pensaments negatius, desesperança, por i no trobava el camí de tornada a casa per molt que s’esforcés.
Poc a poc obrí els ulls i com per obra de màgia se n’adonà que hi havia unes papallones amb unes ales luminoses que li indicaven un camí. No es podía aixecar, però amb esforç i l’ajuda d’una fada que aparagué al seu costat ho aconseguí. De cop, en Joan acompanyat per les papallones de colors preciosos i la fada que l’acompanyava va descubrir com es va tornar iluminar el dia. Els colors no eren com els que recordava però eren preciosos. Les papallones i la fada li recordaven a algú, però no era capaç de veure a qui.
Amb el temps, coratge, força, valentia i ajuda d’aquells éssers meravellosos conseguí trobar un camí ple de llum, d’il.lusió, esperança i es dibuixà un somriure a la seva cara.
Aquell nou camí era molt agardable, diferent del que solia agafar abans, i de fet se n’adonà que no l’enyorava gens a l’antic. Aquelles papallones i la seva fada no l’abandonaven en cap moment, cada cop hi havia més papallones que surgien d’uns cuquets meravellosos i tots li susurraven com posar-se dret de nou i apreciar la vida d’una altra manera. La valentia i el coratge que aportà en Joan feren que amb el temps reconegués aquest nou camí i que aquelles papallones i la fada que tenia al costat eren els seus fills, la seva dona, els seus néts i els seus amics d’abans.
Això és el que veig personalment en els dibuixos de n’Aina a aquesta meravellosa exposició. Sentiments d’una vivencia personal que ensenya a viure la vida d’una altra manera. Ens ensenya a pensar i a treure la positivitat que tots tenim a dins i que fa que davant l’adversitat ens ajudem uns als altres i valorem quan preciosa és la vida.
Enhorabona Aina, pels teus dibuixos i la teva sensibilitat.

                                                                                                                              Pollença, 25 d’abril de 2013

                                                                                                                              Iliana Capllonch Cerdà

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

XI Encuentro de Enfermedades Minoritarias y Discapacidad Menorca febrero 2024

UN COLEGIO OFICIAL O PROFESIONAL

GRATITUD