El blog de Iliana Capllonch

  GRATITUD Hace un año estábamos confinados en nuestras casas, con incertidumbre, miedo, desolación, en shock al escuchar que el mundo se había paralizado y en nuestras mentes no podíamos imaginar que un año después dispondríamos de una vacuna que nos permitiera volver a pensar en algo parecido a lo que teníamos antes de la dichosa pandemia. A día de hoy, dentro de las etapas correspondientes, tengo la gran suerte de que tres miembros de mi familia han recibido sus vacunas por rango de edad, los tres distintos: mi padre por edad la Pfizer, mi marido AstraZeneca y mi madre la Jansen. Me siento agradecida y contenta, los tres ya corren menos riesgos, a pesar de haber sufrido algún efecto secundario, pero es normal porque todas las medicaciones pueden producir alguno. Quiero dar las GRACIAS a todas las personas que han estudiado y creado estas vacunas y a los gestores y políticos que han hecho posible que las vacunas lleguen a las personas. Debe haber sido y debe ser una tarea muy

  El món està ple de persones especials que tal vegada estam predestinats a topar-ne al llarg de la vida, a través de diverses situacions, als llocs menys pensats, amb les mateixes o semblants sensibilitats i pensaments. A vegades un dia amb una persona a la que no tornaràs a veure et marcarà més que una a la que veus cada dia. Dins les adversitats el millor que m’ha passat és trobar persones que m’ha regalat l’atzar. La setmana del dia del llibre vull parlar de dues d’elles, dues dones a les que no veig però tenc present en els meus pensaments dia a dia, Paz i Àngels, que fan honor als seus noms. A Paz la vaig conèixer a l’escola on hi duia les meves filles, mare d’en Dani, dona alegre, activa, sensible, lluitadora, preocupada per les persones del seu voltant, intel·ligent, que aprofità els seus coneixements i experiència personal per escriure amb molta cura el conte “ Respiralio y el oso azul ”, per sensibilitzar a la societat sobre la Fibrosi Quística, un conte imprescindibl