El blog de Iliana Capllonch

Us feis grans, us esteu preparant per volar, per partir i fer la vostra vida, després de passar per vàries etapes d’ensenyament per aquest moment. Iniciam el procés de la vida sense sebre res més que fer-nos escoltar si tenim fam, son, o anem bruts a través dels plors, i poc a poc i amb paciència ens ensenyen a menjar, a demanar les coses per favor, a tenir uns hàbits, a caminar, a xerrar adequadament, a estar amb societat... i tot pel mètode de les caigudes i aixecades, ja que per agafar la cullera o caminar, ho hem fet milers de vegades malament fins aprendre-ho, i és normal, ens hem d’equivocar per aprendre. I això amb tot a la vida, ens hem d’equivocar amb moltes coses i la saviesa està en no negar-ho, sinó acceptar-ho i sebre demanar disculpes, perquè ningú neix ensenyat i de les errades se’n surt més fort i s’aprèn. Us adonareu que la perfecció no existeix, però que si es vol una cosa s’ha de lluitar per ella sense fer mal a ningú, com per aprendre a tocar un instr

Fa temps que soc fidel defensora del sistema sanitari públic perquè en soc usuària directa i indirecta i per tant bastant coneixedora del mateix. Aquest escrit el dirigesc a totes aquelles persones que es dediquen al sistema sanitari, metges, infermeres, zeladors, personal administratiu, de neteja, que fan feina als hospitals i centres de salut. Arriben les festes de Nadal, unes festes marcades per l’aspecte social, familiar i d’amistat, on es van perfilant detalls com on es celebra la nit de Nadal, el dia de Nadal, amb qui, qui s’encarrega de què... els més petits nerviosos pel Pare Noël o els Reis, i per cantar les nadales o cançons que els han ensenyat a escola, els adolescents preparant la seva roba per sortir especialment la Nit de Cap d’Any, il·lusió i nervis a flor de pell. Taulades grans i llargues, passejades amb família o amistats per baixar els excessos, bingos solidaris, visites a cases de familiars o amics on encara hi ha taula posada per picotejar i jocs de