La política socialista vista per jo

LA POLÍTICA SOCIALISTA VISTA PER JO

Des de petita no he canviat gaire la meva il.lusió, entusiasme i esperit solidari.

Amb la meva formació en el món del serveis he après una forma de vida en comunitat.

Com a família amb un company i dues filles he après que la vida no és fàcil però amb l’actitud adoptada davant segons quines situacions, l’amor fa que es pugui treure el millor d’un mateix en les situacions més critiques. Lo fàcil és abandonar davant el que no t’agrada.

D’aquestes vivències trec moltes conclusions en un període de reflexió intern, de com és la política per jo.:

-          És vocació de servei, ajuda als demés. Però per poder ajudar, has de tenir un bon coneixement de les necessitats reals de les persones o col.lectius que et necessiten al moment real, siguin del color que siguin. Per exemple, si has d’ajudar a un pescador, t’has d’embarcar a l’hora que comença la seva feina per conèixer de primera mà la seva vida i la seva realitat. Només així sabràs com funciona i compartint la seva experiència podràs veure què pots fer dins les teves possibilitats.

-          Per conseguir aquest objectiu, que sembla que en una acció es podria resoldre, es necessita un equip format per un grup de persones sense jerarquia i ben coordinat, perquè tots són necessaris. Evidentment, si una persona surt al carrer, a pescar amb els pescadors, a fer feina amb les persones amb discapacitat, a llaurar al camp, i el que se’ns pugui imaginar, és de sentit comú que necessita tenir un equip  on hi hagi bona comunicació i compost per:

o   Un bon interlocutor que sigui capaç d’arribar i s’ho senti amb qualsevol col.lectiu  

o   Una persona que ajudi a redactar i a posar per escrit les experiències

o   Una persona tècnica que sopesi les possibilitats d’acció per poder canviar alguna cosa del sector i poder fer una aportació útil

o   Una persona que des de les institucions pugui fer arribar la veu de les persones que no en tenen i ens hem compromès a ajudar

-          No tothom serveix pel mateix, hi ha persones que de manera innata són bones comunicadores, n’hi ha que tenen facilitat de concretar i posar en pràctica algunes idees, hi ha el que té coneixements tècnics, i tots són necessaris, han d’assumir el seu rol, han de sebre fer feina en equip i han de mantenir la mateixa visió de que amb entusiasme, coneixements, imaginació i força, un somni es pot fer realitat.

-          No és utopia, basta seure a escoltar persones que han fet soles coses grans, rodejades d’un bon ambient i força interior, com Xavi Torres, pares que han perdut un fill i que han ajudat amb el seu coneixement adquirit que ara el problema del seu fill es pot resoldre gràcies a la seva aportació i molts més exemples que he après quan he assistit a escoltar, seure i parlar amb totes aquestes persones i jo sé que encara crec, perquè ho visc i ho faig en altres àmbits, que d’aquesta manera es pot fer molt.

-          Aplicat el que acab de dir en política com jo la pensava, jo me consider bona interlocutora perquè sé arribar a la gent, ho reconec, és innat? No ho sé, però me sent estimada i apreciada per molts sectors de molts colors i llocs diferents. No tenc coneixements tècnics, per això necessit algu amb qui compartir les meves inquietuds i coneixements per poder dur a terme millores. Necessit un altre que m’ajudi a fer una pluja d’idees i entre tots, estar cadascú al seu lloc, ser útils a la societat.

-          Responsabilitat individual. Tots hem d’assumir la part de responsabilitat que ens toca, no podem deixar que tot ens ho solucioni un altre si és al nostre abast.

-          Els equips són necessaris, un tot sol no mou el món, però pocs poden fer grans coses. Jo me sent igual de bé d’ajudar a una sola persona com a mil, és la meva satisfacció personal, per egoïsme m’he plantejat? No, per vocació de servei.

Aquestes reflexions les faig molt meditades, amb experiències meves personals i pensant amb molts casos pràctics. Jo com a mare, som responsable de la meva filla. Però perquè la meva filla tengui una vida íntegra necessit altres persones: l’equip metge per gestionar la seva salut, l’equip docent per planificar la seva educació i les seves necessitats especials, l’administració per fer valer els seus drets, però no me puc escaquejar del que me correspon com a mare, no puc deixar que els altres m’ho solucionin tot, necessit conformar un equip amb els metges, professors i administratius per arribar a donar una qualitat a la meva filla, aportant cadascú la seva responsabilitat, amb una bona comunicació pel bé d’aquesta persona que no ho pot fer per ella mateixa. L’hem d’ajudar a valer-se per ella mateixa i donar-li unes eines per poder volar amb les seves pròpies ales quan estigui preparada.

Aquesta llògica es pot dur a terme amb moltes realitats, amb bones actituds i aplicant valors tan esencials com amor, sensibilitat, sentit comú, responsabilitat, força, imaginació.

                                                                      Iliana Capllonch Cerdà

                                                                      Palma, 4 de febrer de 2013.