QUÈ SUPOSA JUNTS AVANÇAM PER MI
Aquests dies de vacances he tengut la oportunitat de
passejar-me molt pel Moll, parlar amb molta gent i reunir-me amb companys per
emprendre el projecte que hem iniciat.
La veritat és que tot canvi suposa una mena de
vertígen, perquè les rutines ens donen un cert confort, encara que siguin dins
un caos, per tant, decidir és complicat quan el què es decideix suposa un canvi
personal i pel teu entorn familiar.
Però una vegada t’has decidit, i notes que la
il·lusió pot més que la por, encara que et trobis dins una muntanya russa,
treus energia d’on sigui per tirar endavant.
Això és el què m’ha passat... tenc il·lusió,
força i me sent recolzada pels meus companys que feren possible la coalició
“Junts Avançam”, que em vingueren a cercar i insistiren; i per les persones que
me vaig trobant pel carrer.
La meva idea és fer feina pel poble, per les
persones sobre tot, pels habitants i pels visitants. Sempre des de fa anys qui
em segueix sap que som una enamorada del nostre municipi, sobre tot del nostre
Moll, on vaig néixer, on vaig aprendre gairebé tot el que sé, on m’he sentit
sempre estimada i recolzada i on sent la meva llar.
I no me consider ni pitjor ni millor que
ningú, sinó simplement una persona amb coneixements de la realitat del nostre
poble que està disposada a intentar el que des del seu punt de vista no
funciona, si la gent ho considera oportú i em dóna la seva confiança i
oportunitat.
El què no funciona des del meu punt de vista
al Moll és la neteja, la conservació, la senyalització, la imatge que donam al
turista com a poble, l’activitat diària de tot l’any pels nostres nins i joves,
integració amb els nouvinguts, moltíssimes coses que no requereixen grans
inversions, sinó esforços de tots i gestió des de les institucions.
Això i la il·lusió i empenta dels meus
companys, acompanyat de la feina en equip amb consens, diàleg, posant damunt la
taula els valors que ens uneixen i deixant de banda les que ens separen, és el
què m’ha fet decidir-me en donar una passa endavant, convençuda i sabent que
serà un camí difícil per la idea que es té en general dels polítics. Però les
dificultats no faran que m’aturi ni minvin les ganes de fer feina i com deia el
meu predí i ha estat la meva filosofia de vida: “siau qui sou”, jo seguiré sent
la mateixa que el dia abans de dir que sí a aquest projecte, per molt que es
pugui dir.
Gràcies per llegir-me, com sempre.
Port
de Pollença, 13 d’abril de 2015
Iliana
Capllonch Cerdà
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada