ELS MEUS HEROIS

Fa temps que soc fidel defensora del sistema sanitari públic perquè en soc usuària directa i indirecta i per tant bastant coneixedora del mateix.

Aquest escrit el dirigesc a totes aquelles persones que es dediquen al sistema sanitari, metges, infermeres, zeladors, personal administratiu, de neteja, que fan feina als hospitals i centres de salut.

Arriben les festes de Nadal, unes festes marcades per l’aspecte social, familiar i d’amistat, on es van perfilant detalls com on es celebra la nit de Nadal, el dia de Nadal, amb qui, qui s’encarrega de què... els més petits nerviosos pel Pare Noël o els Reis, i per cantar les nadales o cançons que els han ensenyat a escola, els adolescents preparant la seva roba per sortir especialment la Nit de Cap d’Any, il·lusió i nervis a flor de pell.

Taulades grans i llargues, passejades amb família o amistats per baixar els excessos, bingos solidaris, visites a cases de familiars o amics on encara hi ha taula posada per picotejar i jocs de taula: trivial, gestos, monopoly... o música al voltant d’una guitarra i vàries generacions.

Però a moltes taules hi falta algun membre de la família, el pare, la mare, el germà/na, el tiet/a, la padrina, el padrí, perquè aquestes festes els ha tocat “guàrdia”. S’han aixecat matí per anar a l’hospital o al centre de salut, mentalitzats que aquest dia probablement ni tendran temps per dinar o prendre un cafè, ja que per l’època que estem les inclemències del temps duen afeccions respiratòries i virus, o la imprudència d’alguns que agafen cotxe amb dues copes de més, tot sabent els riscos que comporta i haver escoltat les campanyes de tràfic, tenen un accident i han de ser duits a l’hospital. Perquè la malaltia no entén de dates, ni hores, ni festes.

És Nadal horabaixa i urgències de l’hospital està estibat de gent. Molts pacients s’impacienten per no ser atesos aviat, però està tot col·lapsat. S’està atenent per ordre d’urgència i tot així a vegades han de deixar d’atendre algun pacient perquè arriba una ambulància amb un accidentat i és prioritari, però poc a poc tothom és atès.

A atenció al públic tenen una paciència de ferro, ja que la gent no para de protestar perquè fa més d’una hora que són allà i no els han atès... als zeladors se’ls acumulen els pacients que han de dur a fer alguna radiografia o prova però intenta fer alguna broma amb els pacients, les infermeres fan la seva millor cara per poder atendre pacientment un a un als pacients que necessiten extracció de sang i medicació i els metges van atenent com poden i fent diagnòstics el més aviat possible per poder calmar les dolències que han duit als pacients a l’hospital.

No saben quina hora es troben, només que cada cop que miren l’ordinador sembla que es tripliquen les persones que han de veure. No tenen temps de pensar quin dia és i què farà la seva família, perquè la seva prioritat és curar la malalt que tenen davant.

Això cada dia, 365 dies a l’any, 24 hores al dia, però sembla que els dies de festes ningú sigui conscient d’aquesta realitat, a pesar de que el dia després de la loteria es demani SALUT i no ens adonem de la importància que té aquesta fins que no la perdem.

Arriba la nit de Cap d’Any i el mateix, o el dia de Reis, on els més petits disfruten tant, i s’hauran d’acostumar a que els seus pares, o padrins o tiets, estiguin ajudant a altres persones que els necessiten perquè han dedicat la seva vida i coneixements als altres. Mal d’entendre per alguns nins de petits, però un dia entendran que els seus familiars que es dediquen a la sanitat són els Reis Mags de tots els malalts que els necessiten i no hi ha més generositat i regal que la dedicació a la salut dels altres.

Per tant, siguem conscients i pacients quan anem a un centre de salut o un hospital i haguem d’esperar; o no esperam a la cua del supermercat? O a les rebaixes com es mostra a televisió? Perquè aquestes persones que es dediquen a la sanitat també tenen famílies, i renuncien a molts moments familiars perquè el nostre benestar sigui una realitat i no estan aturats un minut mentre atenen a tots els pacients que es van acumulant al llarg del dia i de la nit.

Ho he comprovat aquestes festes, i no he felicitat a ningú perquè he estat anant a hospital i centre de salut vàries vegades per una neumonia de la que ja surt. Per tant, bon any a tothom i especialment als meus herois que de manera tan professional i amable es dediquen a tots noltros. GRÀCIES.

                                                               Iliana Capllonch Cerdà

                                                               8 de gener de 2018