CARTA A LES MEVES FILLES ADOLESCENTS
Us feis grans, us esteu preparant per volar,
per partir i fer la vostra vida, després de passar per vàries etapes d’ensenyament
per aquest moment.
Iniciam el procés de la vida sense sebre res
més que fer-nos escoltar si tenim fam, son, o anem bruts a través dels plors, i
poc a poc i amb paciència ens ensenyen a menjar, a demanar les coses per favor,
a tenir uns hàbits, a caminar, a xerrar adequadament, a estar amb societat... i
tot pel mètode de les caigudes i aixecades, ja que per agafar la cullera o caminar,
ho hem fet milers de vegades malament fins aprendre-ho, i és normal, ens hem d’equivocar
per aprendre.
I això amb tot a la vida, ens hem d’equivocar
amb moltes coses i la saviesa està en no negar-ho, sinó acceptar-ho i sebre
demanar disculpes, perquè ningú neix ensenyat i de les errades se’n surt més
fort i s’aprèn.
Us adonareu que la perfecció no existeix, però
que si es vol una cosa s’ha de lluitar per ella sense fer mal a ningú, com per
aprendre a tocar un instrument s’ha de practicar fins que surt, per treure un
curs s’ha d’estudiar, doncs per tenir amistats s’han de cuidar igual que a la
família i per aconseguir la feina de la teva vida s’ha de perseguir amb ganes i
il·lusió. Mai perdre de vista els objectius però sense obsessió, sinó amb
paciència, actitud positiva i constància.
Per arribar a una muntanya, s’ha de començar
des de baix i s’ha de sebre baixar sense caure. Perquè la vida és això, bons i
mals moments, no és planera, és com una
muntanya russa, hem d’estar preparats per tots els moments que ens donin. Per
això heu de sebre que sempre podreu tornar a aquells braços que us tingueren
quan arribàreu a aquest món i sebre rodejar-vos de bones persones amb les que
pogueu parlar i a les que sapigueu escoltar. No hi ha res més meravellós que
les relacions humanes.
La vida no és tan difícil, la feim noltros
complicada. És necessari comptar amb l’experiència dels grans però amb el
vostre propi sentit comú.
L’adolescència és un temps de creixement amb
la base que teniu des de petits, de dubtes, incerteses, emocions diferents:
estones de moltes alegries però també de molta tristesa. Una etapa de
preparació per la vida adulta, on els ciments ja estan posats. Equivocau-vos,
sempre que sapigueu no trepitjar ningú i pogueu rectificar sense cap remordiment,
disfrutau de la vida perquè és un meravellós regal i volau segurs perquè algun
dia noltros també ho férem, tornant al niu sempre que ho necessiteu perquè
sempre ens trobareu.
Palma,
16 de gener de 18
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada