DIA MUNDIAL DE LA DIABETES
Avui és el Dia Mundial de la Diabetis.
El dedic a la persona més dolça del món, la meva filla Claudia que conviu desde fa quasi nou anys amb aquesta malaltia silenciosa.
Com li dic, és tan dolça que el sucre li surt per la sang!! I així és com viu la seva diabetis, amb coneixement, resignació i positivitat.
Però per jo és una heroïna, perquè cada dia són més de 10 picades als dits i 5 o 6 a la resta del seu cos, braços, panxa o cuixes, conviu amb agulles i li ha de demanar permís a la seva sang a través d'un aparell anomenat glucòmetre per poder menjar... i no es queixa. I quan els altres joves mengen coses que no pot menjar ella, simplement es conforma o apren a manejar les seves eines per fer-ho.
Com ella, milers de nins, joves i adults, com el meu amic Juanma que avui també fa els anys... i moltes més persones.
Confio amb els investigadors, que ens ajudin a millorar el control o trobin una solució que no passi per aquestes punxades continues que s'han de fer aquestes persones, i mentre aprofit per donar les gràcies als nostres endocrins pediatres de Son Espases, l'associació de persones amb Diabetis de Balears, Adiba, i a tots els que fan possible que un dia com avui es faci visible una malaltia tan freqüent com invisible.
Pels nostres dolcets, perquè s'ho mereixen tot.
El dedic a la persona més dolça del món, la meva filla Claudia que conviu desde fa quasi nou anys amb aquesta malaltia silenciosa.
Com li dic, és tan dolça que el sucre li surt per la sang!! I així és com viu la seva diabetis, amb coneixement, resignació i positivitat.
Però per jo és una heroïna, perquè cada dia són més de 10 picades als dits i 5 o 6 a la resta del seu cos, braços, panxa o cuixes, conviu amb agulles i li ha de demanar permís a la seva sang a través d'un aparell anomenat glucòmetre per poder menjar... i no es queixa. I quan els altres joves mengen coses que no pot menjar ella, simplement es conforma o apren a manejar les seves eines per fer-ho.
Com ella, milers de nins, joves i adults, com el meu amic Juanma que avui també fa els anys... i moltes més persones.
Confio amb els investigadors, que ens ajudin a millorar el control o trobin una solució que no passi per aquestes punxades continues que s'han de fer aquestes persones, i mentre aprofit per donar les gràcies als nostres endocrins pediatres de Son Espases, l'associació de persones amb Diabetis de Balears, Adiba, i a tots els que fan possible que un dia com avui es faci visible una malaltia tan freqüent com invisible.
Pels nostres dolcets, perquè s'ho mereixen tot.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada