A tu papà, on siguis navegant
En uns dies farà un any que te n’anares físicament, que el teu cos va deixar de patir, perquè vares resistir fins al darrer alè. Volies estar aquí, amb noltros, present en els moments importants de les nostres vides. Volies viure la graduació de n’Andreita, veure el futur professional de les teves netes grans i gaudir una mica més de les petites... acompanyar la mamà en aquesta etapa de maduresa, amb els teus fills, el teu tot, perquè eres feliç envoltat dels teus, i noltros ho érem amb tu. Però el maleït càncer te va devorar i se te’n va dur massa aviat. Mir enrere i me n’adon de com de malament estaves els darrers mesos, i no te sentírem mai una queixa. Al contrari: el teu despertar anava acompanyat d’una rialla, com la que ens dedicares just abans de dormir-te per darrera vegada. Només mirant les fotos veig com devies patir en silenci, perquè la teva cara ja estava desencaixada, i en aquells moments no era capaç de veure-ho. Les teves ganes de viure i el teu caràcter alegre, f...