Pare i Mare: dues paraules que ho diuen tot

 


Dues paraules curtes, senzilles, però carregades de significat. Dues paraules que són sinònim de VIDA, i que al llarg del temps es vesteixen de múltiples valors i experiències:

  • Valors, que ens inculquen des del primer dia i que ens formen com a persones, perpetuant-se de generació en generació.
  • Joc, que uneix pares i fills i queda gravat per sempre en la memòria, aportant seguretat fins i tot en els moments més difícils.
  • Orgull, aquell que els pares senten pels seus fills en cada etapa vital i que ens fa créixer més forts i preparats.
  • Responsabilitat, que els fills aprenen observant els seus pares i que intenten imitar quan els toca el torn.
  • Coratge, la força que treuen els pares, fins i tot quan sembla que no en tenen, per transmetre seguretat als seus fills.
  • Complicitat, que amb els anys es transforma en la certesa que sempre hi seran, allà on siguin.
  • Serenor, la calma que aporten quan els fills dubten i tenen pors, amb la seva mirada assossegada i la seva experiència.
  • Feblesa, perquè també és necessari ensenyar que caure forma part de la vida i que aixecar-se ens fa més humans, solidaris i empàtics.
  • Fermesa, imprescindible per prendre decisions —encertades o no— però pròpies.
  • Vulnerabilitat, quan el pas dels anys gira els rols i els fills entenen que aquells herois que semblaven invencibles també van sentir por, però sempre amb coratge i amor.
  • Confidència, que neix quan pares i fills es converteixen en adults i es descobreixen com a companys i confidents.
  • Tendresa, que s’aprèn de nin veient els pares cuidar els seus propis pares, i que es retorna naturalment quan ells envelleixen i necessiten l’acompanyament que un dia ens varen donar.

Gaudir de la presència dels pares fins a l’edat avançada és un privilegi: mai deixen d’ensenyar-nos coses. No hi ha AMOR més profund i sincer que el d’uns pares —biològics, adoptius o d’acollida— que un dia varen prendre la decisió més generosa: educar un fill i donar-li ales per ser feliç.

Gràcies Papà, allà on siguis, gràcies Mamà per fer un equipàs amb el Papà.

 

Palma, 2 d’octubre de 2025

Iliana Capllonch Cerdà

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA MIRADA DEL SILENCIO

Historias cotidianas, familias plurales

DE LO INVISIBLE A LO VISIBLE