CONTES INCLUSIUS

 

El món està ple de persones especials que tal vegada estam predestinats a topar-ne al llarg de la vida, a través de diverses situacions, als llocs menys pensats, amb les mateixes o semblants sensibilitats i pensaments.

A vegades un dia amb una persona a la que no tornaràs a veure et marcarà més que una a la que veus cada dia.

Dins les adversitats el millor que m’ha passat és trobar persones que m’ha regalat l’atzar.

La setmana del dia del llibre vull parlar de dues d’elles, dues dones a les que no veig però tenc present en els meus pensaments dia a dia, Paz i Àngels, que fan honor als seus noms.

A Paz la vaig conèixer a l’escola on hi duia les meves filles, mare d’en Dani, dona alegre, activa, sensible, lluitadora, preocupada per les persones del seu voltant, intel·ligent, que aprofità els seus coneixements i experiència personal per escriure amb molta cura el conte “Respiralio y el oso azul”, per sensibilitzar a la societat sobre la Fibrosi Quística, un conte imprescindible per la societat, nins, pares, amics, tiets, professors... que s’ha duit a moltes escoles i de ben segur farà que els nins que pateixen aquesta malaltia tenguin més fàcil la seva adaptació a l’entorn.

L’altra dona, Àngels, em contactà fa uns anys des de Menorca per convidar-me a un Congrés de discapacitat i malalties poc freqüents, del que n’és l’organitzadora. D’ençà que ens coneguérem sorgí una xispa especial que s’ha anat mantenint en el temps. Arrel de la seva experiència en el món de la discapacitat i d’organitzar i assistir als congressos, de formar-se, empatitzar i escoltar, ha escrit dos contes “La Sofia i jo som diferents” i “La meva germana és especial” per conscienciar de la diversitat des de petits, de l’existència de nins amb malalties poc freqüents i els germanets d’aquests. Cada pàgina, cada paraula, les darreres pàgines, són imprescindibles per pedagogs, professionals de la sanitat, famílies i societat en general per sensibilitzar i fer més comprensible i fàcil la vida trencada de les famílies que puguin patir una d’aquestes situacions.

Els tres contes són altament recomanables per la sensibilitat i capacitat de comunicació en positiu d’aquests dues DONES, i m’atreviria a dir que són un material a tenir en compte a la Conselleria d’Educació per educadors i nins d’infantil i primària, i a la Conselleria de Sanitat per a pediatres i infermeres de pediatria, donada l’alta incidència de patologies cròniques d’infants a l’actualitat.

Gràcies per tant.

Iliana Capllonch

Palma, 21-4-21