Insomni

Nits d’insomni, d’imatges repetitives al cap, de por, de mals pensaments. Tot gira entorn al que més estim, una personeta que es creà dins jo i que injustament fou diagnosticada d’una malaltia crònica massa prest.

El dia a dia és com el d’una persona normal, rutina, somriures, discussions, jocs, aprenentatge, descobriments, però també pensaments que per molt que vulguis ocultar al racó més profund del teu cap, surt a qualsevol hora o quan menys t’ho esperes.

Tranquil·litat relativa entre controls mèdics, pànic generalitzat entre la família quan s’acosta el dia. Intentes fer el què et recomanen: “no t’anticipis, viu el moment, fes exercici, dedica’t una estona a tu”, savis consells però de difícil aplicació quan et menja el dia a dia i a més s’acosta l’indesitjat dia que saps que arribarà i no saps a què t’enfrontes, el millor: estabilitat, el pitjor: una notícia 

d’empitjorament que es pot produïr en qualsevol moment i que cada cop és més difícil d’encaixar.

No t’acostumes, cada vegada és més difícil anar a l’hospital on tantes vegades durant tants anys has anat però se’t fa un nuu al coll només pensar que hi has de tornar. No, no t’acostumes a aquest tipus de rutina, perquè no és natural, i cada cop, en funció de l’edat, es fa més difícil, però no queda més remei que fer-ho.

                                            Palma, 14 de juny de 2016