El blog de Iliana Capllonch

  Tot i els avenços socials, la salut mental continua envoltada de silencis, estigmes i incomprensió. Parlar-ne és, encara avui, un acte de valentia i de necessitat col·lectiva. A tots ens pot tocar, en algun moment de la vida, conviure amb una malaltia mental —ja sigui en primera persona o a través d’una persona estimada. I, en tots dos casos, es tracta d’una realitat sovint difícil d’entendre i d’acceptar, que encara arrossega prejudicis, malgrat que en els darrers anys se’n parli amb més naturalitat. Fa anys que conviu amb mi un trastorn ansiós-depressiu reactiu , tal com consta al meu historial mèdic. Amb medicació i teràpia he après a conviure-hi, i la major part del temps duc una vida normal. Però hi ha períodes —com els d’aquests darrers mesos— en què les recaigudes m’obliguen a aturar, a descansar i a acceptar els meus límits. Em reconforta veure que cada vegada se’n parla més, perquè això em fa sentir compresa i menys sola . El pitjor enemic d’aquesta malaltia és, so...

  Dues paraules curtes, senzilles, però carregades de significat. Dues paraules que són sinònim de VIDA , i que al llarg del temps es vesteixen de múltiples valors i experiències: Valors , que ens inculquen des del primer dia i que ens formen com a persones, perpetuant-se de generació en generació. Joc , que uneix pares i fills i queda gravat per sempre en la memòria, aportant seguretat fins i tot en els moments més difícils. Orgull , aquell que els pares senten pels seus fills en cada etapa vital i que ens fa créixer més forts i preparats. Responsabilitat , que els fills aprenen observant els seus pares i que intenten imitar quan els toca el torn. Coratge , la força que treuen els pares, fins i tot quan sembla que no en tenen, per transmetre seguretat als seus fills. Complicitat , que amb els anys es transforma en la certesa que sempre hi seran, allà on siguin. Serenor , la calma que aporten quan els ...