CARTA A LES MEVES FILLES ADOLESCENTS
Us feis grans, us esteu preparant per volar, per partir i fer la vostra vida, després de passar per vàries etapes d’ensenyament per aquest moment. Iniciam el procés de la vida sense sebre res més que fer-nos escoltar si tenim fam, son, o anem bruts a través dels plors, i poc a poc i amb paciència ens ensenyen a menjar, a demanar les coses per favor, a tenir uns hàbits, a caminar, a xerrar adequadament, a estar amb societat... i tot pel mètode de les caigudes i aixecades, ja que per agafar la cullera o caminar, ho hem fet milers de vegades malament fins aprendre-ho, i és normal, ens hem d’equivocar per aprendre. I això amb tot a la vida, ens hem d’equivocar amb moltes coses i la saviesa està en no negar-ho, sinó acceptar-ho i sebre demanar disculpes, perquè ningú neix ensenyat i de les errades se’n surt més fort i s’aprèn. Us adonareu que la perfecció no existeix, però que si es vol una cosa s’ha de lluitar per ella sense fer mal a ningú, com per aprendre a tocar un instr...